Diarios de motocicleta

Lo que teníamos en común: nuestra inquietud, nuestro espíritu soñador, el incansable amor por la ruta.

Diarios de motocicleta.


I tot just quan fa quasi un mes que sóc aquí me n'adono: el món està per menjar-se'l aliñao`(grande Chaouen).
Començo a agafar-li el truquillo a això de dutxar-me amb aigua tèbia (freda!) estant a 3ºC, a que la bufanda i els guants siguin indispensables, a passar mínim un cop cada 3 dies pel Konken (casa nostra ja), a pensar en pesos en lloc de en euros, a aixecar el cap i veure muntanyes nevades, a veure que la vida está llena de veces..

I en aquestes veces que em dóna la vida me n'adono que per fi puc donar rienda a les ganes de Patagonia.. que tot està a la meva disposició per v i u r e.. per veure coses que ni esperava que podien existir (exploradores, Polux, capillas,tranquilo, Coyhaique, Simpson...) i per sentir quelcom al que em costa de posar-li paraules. Aquest lloc em despulla i em deixa a l'aire del que pugui passar, del que jo em deixi viure.. Iel que pugui passar són racons increibles que, malgrat els tòpics, deixen sense respiració, converses altaments interessants, mirades interregonts, amor de chavals amb vides no massa fàcils, complicitats cabanyils. I per què no dir-ho, les veces que em deixo viure també tenen un punt d'anyorança, de sentir a faltar el caliu familiar, de fred i de mala llet per dutxar-me amb aigua freda.

Però i què? estic vivint a la Patagonia senyors, estic fent un projecte d'educació que m'encanta, m'estic sentint més Laura que mai; què més puc demanar? Tot això està sent un vestical que em dóna aire fresc per tot una vida, estic creant, com diu Benedetti, les nostàlgies que descongelaran un futur pròxim.

tirititrantantan! :)



Yo, ya no soy yo. Por lo menos no soy el mismo yo interior.

Diarios de motocicleta.

F e l i c i d a d que bonito nombre tienes.. :)

Una imatge val més que mil paraules. Chema Madoz ho fa per mi aquesta vegada.

"Ningún viajero fue jamás testigo imparcial del mundo, sino más bien su autor (...) Esa cosa es sabida: los mapas y las palabras no (sólo) reflejan el mundo, también lo crean."

A. Botton.

Patagònicament..

Tot són casualitats, i amb l'Eva i la Pilar ho parlàvem aquest matí. Ara, després de sopar i en un moment de relax amb música i encens hem tornat a parlar-ne però aquesta vegada amb Cortázar com a referent. Crec que Cortázar hi serà molt present aquests mesos, com les casualitats, i què millor que començar amb ell:

"Sonreía sin sorpresa, convencida como yo de que un encuentro casual era lo menos casual en nuestras vidas y que la gente que se da citas precisas es la misma que necesita papel rayado para escribirse o que aprieta desde abajo el tubo de dentífrico"*

Les casualitats m'han acabat portant a Coyhaique, al sud del món, a la Patagonia xilena. Des que vaig posar els peus a aquest lloc que he notat que m'esperava, que feia temps que hauria d'haver vingut. El nus que tenia a l'estòmac tots els dies previs a la meva arribada a Coyhaique es van desfer en alçar la vista i veure els Andes davant meu. Una sensació de tranquilitat enorme s'ha apoderat de mi des que he arribat a la Patagonia i tinc unes ganes enormes de menjar-me el món. Tinc davant meu uns quants mesos per viure i conèixer un lloc nou però alhora pròxim

"Donde el diablo perdió el poncho" diu la gent d'aquí que és la Patagonia.. no sé què serà, però a mi m'atrapa a cada pas. Al sud del món,Coyhaique és un lloc totalment encantador, sense massa història, ni ganes de futur, però amb racons espectaculars i gent increible (crec que aquestes dues paraules les tinc a la punta de la llengua aquests dies!) Passejo per la ciutat amb la mirada interrogant, amb sed de descobrir, amb ganes de conèixer i guanyar-me, aquí també, la fama de cul inquiet que tinc a Barcelona.
Poc a poc vaig desplegant les ales i em vaig fent meva aquesta regió, cada cop vaig entenent quin és el concepte de llibertat que m'agrada.. Coyhaique em té preparades moltes sorpreses,segur!

Ni el fred, ni la duresa del clima andí, ni les despeses que no esperava, ni el jet lag poden amb les meves ganes de Coyhaique, de Valle Simpson, de Patagonia.



* Rayuela, Cortázar.