"Y así se inicio en mi la orientación de que en toda mi vida no he podido desviarme, en el sentido de transformar en imagen o poema cuanto me alegraba y atormentaba o me ocupaba en algún modo, para rectificar con ello mis nociones de las cosas externas y, al propio tiempo, serenarme internamente."
- Julio Cortázar-
Comença una etapa de canvi. De comiats i coses noves que estan per venir; de nostalgies que ja apreten amb força malgrat que encara estem a casa, però alhora de ganes de viatjar,de conèixer, de viure i veure, de sentir.. i per què no dir-ho? De gent de Barcelona (i amplio a Madrid, Euskadi..)
Un nadal una mica extrany, lluny de casa i del caliu Gutiérrez- Borrat però amb el caliu de la meva família patagona. I una sensació de que una gran experiència acaba (marxem de Coyhaique, què ràpid ha passat tot..) per donar pas a un gran viatge, EL viatge..
Ahir parlava amb un bon amic (level 5! ;)..) i em deia que quan em veiés m'asfixiaria amb l'abraçada, que està molt orgullós de com de forta estic sent, amb tots els ciclones de vent patagón que todo lo revoluciona.. I sí, jo mateixa m'estic sorprenent, però si sóc forta és perquè tinc vies d'escape i una d'aquestes és, com diu el gran mestre Cortázar, l'escriptura. Serenarme internamente amb l'escriptura (i la fotografia el poc que sé.. Rubén, Jano m'heu d'ensenyar molt encara!) més que mai. Tinc un "diari" que m'acompanya a tot arreu i que està recollint totes les sensacions.. i tinc una llibreta guaiona que em va regalar l'Ana abans de venir on hi apunto, de forma breu, coses que em posen contenta (algú que et somriu pel carrer, un mail inesperat, una escapada amb el pandemolde, converses interesants, alguna activitat que surt bé, una bona birra.. petits detalls d'estona de cel)
Escriure. Escriure. Escriure. Cortázar més que mai.
Una abraçada.. o moltes, que calen nanais en dies plujosos! I moltes ganes (més del que ja tenia!) de menjar-me el món amb patates (papas que dirian aquí!)
P.D.: Charles, ayer estabas sin estar. Fuiste pieza clave con tus palabras.
P.D2: Ni jo entenc tot el que he escrit.. no vull ni revisar-ho, que sigui el que sigui.. serenarme internamente, i que cadascú entengui el que sigui!
