" Cómo podía yo sospechar que aquello que parecía tan mentira era verdadero"
- RAYUELA -
Comença el vértic del viatge.. estic a l'equador de les pràctiques casi,al no-sé-quin-moment del somni.. encara no sé quan tornaré a Barcelona. El bitllet d'avió em diu que al febrer, les sensacions em diuen que molt més endavant, el cap em diu que la meva està a Barcelona, el cor em diu que ja sóc una patagona més. En fi...
Després d'un matí treballant, inspirada pel solet patagònic (hi ha hagut un moment que anava amb tirants.. cuidaoooo!), he decidit anar a passar la tarda a un parc,a "tirar-me al pasto y pasar un ratito bacán".
I m'he deixat passar les hores entre Rayuela (sempre present!) i frases inconexes que escric ( com a estones de cel a la llibreteta pitusil o al quadern de bitàcora que feia anys que guardava per a aquest moment) per provar de no oblidar tot això, entre miracómotiemblo i alosque.
Ja ho diu Cortázar, com puc entendre jo que tot això que és un somni realment m'està passant. Feia tant que ho esperava que m'estic donant el gust de saborejar cada moment com si fos l'últim, sigui dolç o amarg: es tracta de viure-ho intensament, sigui el que sigui.
Ahir vaig rebre un mail (neska polita!) que em parlava del vertigen de les noves sensacions.. Realment és vertiginós tot, i normalment el vertigen fa por, però és una por tan agradable que em calma, em dóna energia per seguir endavant, amb les mateixes ganes de menjar-me el món que quan agafava l'avió al Prat. No vull pensar com seran els comiats, ni que en JA han passat quasi 2 mesos, sinó que cada matí abans de dutxar-me em pessigo per veure que això (m')està passant. Que les rialles, les fugides, els deos, les pors, els indrets que ens brinden, els socis de vida patagona, les trifulgues amb els mini vallesimpsonianos, els plans viatjers, els carretes, les melangies, les ganes de.. tot són completament r e a l s!
I per acabar.. ahir un d'aquests grans socis patagònics em va dir que "la vida está para ir en busca de la nada, para darte el gusto de sorprenderte cada día.." Puxaa! en eso estoy! Esta nada acaba siendo el todo, Jano, y yo lo estoy buscando con más fuerza que nunca, lo prometo!
Más y mejor en otra ocasión, hoy solamente tocaba vomitar todo el revuelo de sensaciones que me han ofrecido el parque, el mikshake, césped verdeverdeverde, las flores.. la primavera!
"No quiero que se termine, no quiero que me abandones"
- A. Calamaro -
